Status epilepticus

Plantilla:Infotaula malaltiaStatus epilepticus
Un electroencefalograma que mostra activitat epilèptica d'absència en un infant.
Patró generalitzat de descàrregues "punto-onda" de 3Hz a l'encefalograma.
Tipusepilèpsia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EspecialitatNeurologia i urgències
Clínica-tractament
SímptomesPatró regular de contracció i extensió de braços i cames, disminució del nivell de consciència.
Durada> 5 minuts
Factors de riscEpilèpsia o alteracions cerebrals subjacents.
Mètode de diagnòsticAnalítica sanguínia, radiologia amb imatges cerebrals i encefalograma.
Diagnòstic diferencialConvulsions psicogèniques, alteracions del moviment, meningitis, deliri.
TractamentBenzodiazepines, fenitoïna.
PronòsticMortalitat als 30 dies del 20%
Freqüència40 casos/100 000 persones/any.
Classificació
CIM-118A66 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10G41 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB22543 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1164462 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD013226 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0038220 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1824 Modifica el valor a Wikidata

El terme status epilepticus (SE), del llatí, o estat epilèptic, correspon a una crisi epilèptica única que dura més de 5 minuts o de dues o més crisis repetides sense recuperació de consciència entre elles.[1][2] La definició tradicional prèvia de la patologia determinava que el temps de durada havia de ser de 30 minuts.[3] Les convulsions poden ser del tipus tonicoclònica, amb un patró regular de contracció i extensió de braços i cames, o bé de tipus que no inclouen contraccions, com ara la crisi d'absència o les convulsions parcials complexes.[1] Persisteixen prou temps per provocar dany neurològic i suposar un risc vital, per això constitueix una emergència clínica.[1]

Si s'assoleixen períodes de pausa entre convulsions en què la condició de normalitat i consicència del pacient, en certa manera, es restauren, no es sol observar la progresisva alteració d'òrgans i sistemes d'un status epilepticus.

L'status epilepticus pot ocòrrer tant en pacients amb història prèvia d'epilèpsia com en aquells amb una alteració cerebral subjacent, com ara un traumatisme, una infecció o un ictus, entre altres.[2][4]

La majoria de casos responen adequadament al tractament amb benzodiazepines i fenitoïna.[1][5]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Al-Mufti, Fawaz; Claassen, Jan «Neurocritical Care» (en anglès). Critical Care Clinics, 30, 4, 10-2014, pàg. 751–764. DOI: 10.1016/j.ccc.2014.06.006.
  2. 2,0 2,1 Drislane, Frank (19 March 2020). Garcia, Paul; Edlow, Jonathan (eds.). "Convulsive status epilepticus in adults: Classification, clinical features, and diagnosis". UpToDate. Wolters Kluwer. 34.2217
  3. Trinka, Eugen; Höfler, Julia; Zerbs, Alexander «Causes of status epilepticus» (en anglès). Epilepsia, 53, s4, 9-2012, pàg. 127–138. DOI: 10.1111/j.1528-1167.2012.03622.x. ISSN: 0013-9580.
  4. Trinka, Eugen; Cock, Hannah; Hesdorffer, Dale; Rossetti, Andrea O.; Scheffer, Ingrid E. «A definition and classification of status epilepticus – Report of the ILAE Task Force on Classification of Status Epilepticus» (en anglès). Epilepsia, 56, 10, 10-2015, pàg. 1515–1523. DOI: 10.1111/epi.13121. ISSN: 0013-9580.
  5. Miñambres García, E.; Antolínez Eizaguirre, X.; Infante Ceberio, J.; Rodríguez Borregán, J. C.; Iribarren Sarrías, J. L. «Status epiléptico convulsivo generalizado: análisis a propósito de 57 casos». Anales de Medicina Interna, 18, 6, 6-2001. DOI: 10.4321/s0212-71992001000600002. ISSN: 0212-7199.

Developed by StudentB